Orgullosa de ser metge de familia!
Crec que el títol ho diu tot, i el post podria acabar aquí, però quina gràcia tindria?
Així que afegeixo un foto d'un ninot de cartró pedra que em van regalar fa anys, i que quan tingui la meva consulta posaré damunt la taula, ja que em recorda com em sento d'orgullosa de la meva especialitat.
Els metges de familia som aquells que atenem els nostres pacients amb les eines que es veuen a la imatge: els ulls per no perdre'ns el llenguatge no verbal, orelles per escoltar, boca per parlar, mans per explorar i un fonendo.
I només em queda afegir un paràgraf sobre les 10 raons per ser metge de familia, que vaig reebre fa temps per mail, i que des de llavors forma part del meu dia a dia:
- Perquè els pacients es refereixen a mi com "el meu metge". CONFIANÇA
- Perquè mai dono "d'alta" als meus pacients. ACOMPANYAMENT
- Perquè conec al germà, a la mare, al marit, a l'àvia... de tots els meus pacients. ATENCIÓ INTEGRAL.
- Perquè són l'únic metge que coneix "la casa" dels seus pacients. PROXIMITAT.
- Perquè sóc capaç de conviure amb la "incertesa"., SOLVÈNCIA.
- Perquè sé tant prevenir com resoldre una emergència. URGÈNCIES
- Perquè ajudo els meus pacients "en la salut i en la malatia". PREVENCIÓ.
- Perquè soluciono al màxim gastant el mínim. EFICIÈNCIA
- PErquè tinc l'especialitat més completa i "especial". PRESTIGI.
- I sobretot, i el que és més important... perquè SÓC ESPECIALISTA en persones.
Clara: quin plaer que algú que encara s'està formant digui el que estàs dient!!! Treballem, espero que tu ho puguis fer, per quelcom més que el sou.
ResponEliminaTenir vocació pel que fas és un do, encara que no sigui creient.
Salut i molta sort.
Hola Clara,
ResponEliminaPer a mi també és un orgull ser-ho. Felicitats pel post. Ara a veure si t'animes i fas creixer el Bloc.
Fins aviat
Moltes gràcies als dos pels vostres comentaris, totalment d'acord amb el Jesús: "tenir vocació pel que fas és un do" i així em sento. De nou gràcies!
ResponEliminaOh! M'agrada molt el que dius i com ho dius! La vostra és una feina vocacional, però cal recordar per què es fa, i tu ho tens molt clar. Endavant amb la feina i amb el blog, a veure si el continues!
ResponEliminaUna abraçada